diari PART 3 :

M 'hi he apropat silensiosament i amb cautela....... per si e cas ......
ell s'ha girat bruscament i m' ha mirat amb els seus ulls blaus...
de sobte li ha sortit un petit braç, que acavava en una petita mà m'ha
agafat la gequeta i m'ha anat arrosegant fins a dintre la varqueta, la varca
s'ha engegat i brrrrruuuuummmmm!!!!!ha arrencat a navegar.
Al cap de 6 minuts hem arribat a una plataforma aguantada per pals de ferro
la veritat era que em feia una mica de por.
Em van pujar a la plataforma i em va fer caminar, vaig arribar a la porta
i em vaig aturar a la porta hi havien 2 nois vestits de negre, amb ulleres negres
ells dos es van girar i m'han mirar amb mirada atrevidora,
jo he fet com si no els veies i he tirat en devant però ells m'han
barrat el pas i amb un ull han mirat a la maquina i han pronunciat algo com:
- ¿rasap mexied aL ? jo afectivament no vaig entendre res, però la petita maquina
ha contestar una cosa així:
- is !
llabors es va obrir una gran porta i la maquina em va estirar cap a dintre.
A dintre.....

diari: PART 2
A mig matí el senyor m'ha tornat a trucar, i m'ha dit que a les 3 hores i 45 minuts exactament i m'ha manat que havia d'anar al barco enomenat "JL544" que segons ell era a la part esquerra del port entrant per el carrer garrameu.

A les 3 hores i 30 minuts caminava perduda pel port amb un bell mapa del meu avi que deia que hi havia mar on no n'hi havia i deia que no n'hi havia on si que n'hi havia, en fi era tot un lio patatero....
A la fi vaig guaitar a l'oritzo un petit barco mig vermell i mig groc que amb unes lletres grans i clares deia " JL 544 " mai m'hauria imaginat que seria aquell la varqueta escollida, allà era molt rar per qué no hi havia ningú.... vaig demanar - li a un senyorque tenia pinta d'empressari l'hora, eren les 3 hores i 57 minuts
que rar allà nomès hi havia només hi havia una petita maquina que semblava un pastisset del doraimon, volant per allà tenia 2 ulls petits i rodons de color gris - blau i no es parava de moure semblava que busques algú, i justament era al costat de la barqueta "JL 544 "... que potser em voscava a mi ????

diari: PART 1

Aquest matí asoleiat m'he despertat, un raig de sol entrava per la finestre i una sensació d'estar de vacanses m'ha corregut rapidament per la sang.
després de esmorzar, el telefon ha sonat esperitadament amb un salt l'he agafat i rapidament he contestat:
- si?
_ hola, que hi ha algú? - ha preguntat una veu greu pero delicada - que hi ha algú? he ? - ha tornat ha preguntar...
- si! hi soc jo ...
- i qui ets tu ? nena ?
- ja ho ha dit, soc una neeennnaaa!!!! i si em disculpa ( PAM ) - he penjat, pero aquell senyor no es va deixar vençe tant facil ment... al cap de 5 minuts va tornar a trucar:
- hola, que hi ha algú? - m'ha tornat a preguntar - be, encara que no hi hagi ningú jo ho dic ja no puc mes!!!
- si! hi torno a ser jo - he contestat
- donç quin remei...- ha remugat - mira, nena, tu no voldries fer uns entrenaments d'espionatge?- va dir amb un to clar i entenedor.
no m'ho he pensat dues vegades segur que allo`era un enganyavovos , no se perquè pero la voca m'ha anat sola i he dit que si .