LA nena i la seva amiga que un dia van crear aquest blog per escriure unes memòries,
s'han fet gran i la seva amistat ha canviat
cuan estan juntes la fredor invaeix l'espai,
s'han perdut en el camí de la vida i en el lavarint dels pensaments d'on mai ningú no en surt,
però son masses els records per oblidar - los, masses experiencies...
penso que es per això que t'allunyes de mi, perque conec el teu passat i se tan bé com tu que
no ets qui dius ser.
Ja se que mai llegiràs això però t'ho escric perque, nesecitava fer - ho.

diari part 5 :

- i ara que faig ? li he preguntat amb delit al senyor de la cadira, ell a fet com si sentis ploure i no m'ha fet gens de cas :
- senyor, que em sent ??? li he repatit:
- nena - m'ha comensat a dir en to inpertinent, ha procedit - numero 1 jo no em dic senyor em dic Pau, dacord ?
- PAU ...- he repatit en veu vaixa
- i ara poset aquesta roba i segueix - me. Jo he obeit encantada i l'he seguit . Hem anat a una banda de3 la sala i ell shi ha paropat ha premut un boto i " FLASH " s'ha obert una petita finestreta on a dintre hi havia una gelatina de color blau ell hi ha posat la mà i " FLASH " s'han obert unes altres portes, ell i jo radera hio hem entrat...

diari PART 5 :





A la cadira no hi ha ningú, be penso mentres saltu de la cinta que em transportava i m'acosto a la taula de vidre em panssava que tot era una simple broma pero ja veix que no o era, de sobte s'oben unes portes de vidre de radera la taula i en surt un senyor :
- hola !!! ja veig que has vingut , be ara vina amb mi siusplau .jo el sequeixo fins a les portes de vidre, de sobte s'obren a dintre hi ha una gran sala amb una porta que no et deixa entrar, ell em diu que posi la ma en una masa gelatinosa que hi ha a la pared, jo i poso la ma i la porta s'obre a dintre hi ha 2 ordinadors ell em diu que un es per mi :
-i l'altre - pregunto jo
- l'altre es per la teva companya - la meva companya ? penso jo qui deu ser , pero no tinc gaire temps per pensar perquè el senyor es gira cap a mi i em dona : uns pantalons negres ( com unes malles ) una camisa de maniga curta negre, un gersey negre , i una capa negre.He comensat a tenir por sembla que aixo va de veritat, i ara que m'espera ? i, qui es la meva companya ? com es ? com es diu ? la conec ? un munt de preguntes se m'acumulen al cap bufa !!! només comenso hi ha em m'estic posant nerviosa ...

diari PART 4 :

Es tot fosc no s'hi veu res, però de sobte s'obre un llum i veig un edifisi de vidre i jo hi soc a dintre.
La maquina es mou cap a dintre fins arribar a una paret tanbé de vidre em fa una senyal com de fer-me passar he comensat a caminar cap on hi ha la maquina i llavors m'he trovat davant una gran porta al costat de dues altres portes la porta de vidre i corredissa .
La maquina s'havia parat allà, jo l'he mirat sorpresa amb cara desconsertada, ella m'ha ficsat amb la mirada i despres a mirat suaument la porta, que sorprenentment s'ha obert.
Ha dintre hi havia hi havia una gran sala de vidre molt, molt, molt gran, de vidre tanbé al final hi havia una taula hi una cadira.....
De sobte m'he adonat que era a dalt d'una cinta negre que es movia i es movia cap a la taula, partia de la porta i arrivava fins davant la taula,. jo era a sobre i m'hanava acostant a la taula cada cop mes sobre el terra de vidre llavors m'he adonat que la cadira està girada i que a sobre la cadira hi ha alguú!!!
La cadira es comens a girar fent un " crec, crec" eixordador ....

diari PART 3 :

M 'hi he apropat silensiosament i amb cautela....... per si e cas ......
ell s'ha girat bruscament i m' ha mirat amb els seus ulls blaus...
de sobte li ha sortit un petit braç, que acavava en una petita mà m'ha
agafat la gequeta i m'ha anat arrosegant fins a dintre la varqueta, la varca
s'ha engegat i brrrrruuuuummmmm!!!!!ha arrencat a navegar.
Al cap de 6 minuts hem arribat a una plataforma aguantada per pals de ferro
la veritat era que em feia una mica de por.
Em van pujar a la plataforma i em va fer caminar, vaig arribar a la porta
i em vaig aturar a la porta hi havien 2 nois vestits de negre, amb ulleres negres
ells dos es van girar i m'han mirar amb mirada atrevidora,
jo he fet com si no els veies i he tirat en devant però ells m'han
barrat el pas i amb un ull han mirat a la maquina i han pronunciat algo com:
- ¿rasap mexied aL ? jo afectivament no vaig entendre res, però la petita maquina
ha contestar una cosa així:
- is !
llabors es va obrir una gran porta i la maquina em va estirar cap a dintre.
A dintre.....

diari: PART 2
A mig matí el senyor m'ha tornat a trucar, i m'ha dit que a les 3 hores i 45 minuts exactament i m'ha manat que havia d'anar al barco enomenat "JL544" que segons ell era a la part esquerra del port entrant per el carrer garrameu.

A les 3 hores i 30 minuts caminava perduda pel port amb un bell mapa del meu avi que deia que hi havia mar on no n'hi havia i deia que no n'hi havia on si que n'hi havia, en fi era tot un lio patatero....
A la fi vaig guaitar a l'oritzo un petit barco mig vermell i mig groc que amb unes lletres grans i clares deia " JL 544 " mai m'hauria imaginat que seria aquell la varqueta escollida, allà era molt rar per qué no hi havia ningú.... vaig demanar - li a un senyorque tenia pinta d'empressari l'hora, eren les 3 hores i 57 minuts
que rar allà nomès hi havia només hi havia una petita maquina que semblava un pastisset del doraimon, volant per allà tenia 2 ulls petits i rodons de color gris - blau i no es parava de moure semblava que busques algú, i justament era al costat de la barqueta "JL 544 "... que potser em voscava a mi ????

diari: PART 1

Aquest matí asoleiat m'he despertat, un raig de sol entrava per la finestre i una sensació d'estar de vacanses m'ha corregut rapidament per la sang.
després de esmorzar, el telefon ha sonat esperitadament amb un salt l'he agafat i rapidament he contestat:
- si?
_ hola, que hi ha algú? - ha preguntat una veu greu pero delicada - que hi ha algú? he ? - ha tornat ha preguntar...
- si! hi soc jo ...
- i qui ets tu ? nena ?
- ja ho ha dit, soc una neeennnaaa!!!! i si em disculpa ( PAM ) - he penjat, pero aquell senyor no es va deixar vençe tant facil ment... al cap de 5 minuts va tornar a trucar:
- hola, que hi ha algú? - m'ha tornat a preguntar - be, encara que no hi hagi ningú jo ho dic ja no puc mes!!!
- si! hi torno a ser jo - he contestat
- donç quin remei...- ha remugat - mira, nena, tu no voldries fer uns entrenaments d'espionatge?- va dir amb un to clar i entenedor.
no m'ho he pensat dues vegades segur que allo`era un enganyavovos , no se perquè pero la voca m'ha anat sola i he dit que si .